Amb la vista posada en l’aventura que m’espera, i segur de la meva marxa a Nova Zelanda poso en marxa aquest blog que vol ser una espècie de diari de les meves vivències. La meva intenció és informar el més sovint possible del que em succeeix i anar creant poc a poc un record escrit en format digital. Gràcies a Internet, dos punts que es troben a milers de quilòmetres entre sí semblarà que no estan tant lluny. Així, el blog servirà també per mantenir el contacte amb la gent que d’aquí dos mesos deixaré enrera.
La decisió d’empèndre aquest projecte personal s’ha anat fojant lentament al llarg del temps. Al principi només eren idees vagues, sense forma, però progressivement ha anat agafant cos fins a arribar a la idea de poder marxar sol a algun lloc i conèixer nova gent i altres maneres de pensar. La primera llavor, però, va ser plantada per altres persones que, en el seu moment, es van embrancar en aventures similars a la que jo iniciaré. En parlar-me de les seves experiències em van introduïr l’anhel d’intentar emular-los i crèixer com a persona. A gent com la Maria, la Bet, el Lluís, la Lídia, la Sònia, el Kim, el Sergi, el Pep o la mateixa Gemma, entre d’altes: moltes gràcies.
Ara mateix la meva intenció és estar entre dos i sis mesos a Nova Zelanda. Dos mesos, perquè són els que tinc prepagats per assistir a classes d’anglès a una acadèmia i conviure amb una família a Auckland, la ciutat més important del país. Justament ahir s’em va comunicar qui serà la família que m’acollirà com a mínim els primers dos mesos a allà. Es tracta d’una parella jove: la Kudayi, que curiosament té la meva edat, i en Paul de 32 anys. A veure com seran…
Si tot va bé, és possible que em quedi fins a quatre mesos més ja que m’agradaria poder viatjar per les dues illes tot i treballant en granges on, a canvi de treballar de 5 a 6 hores donen el menjar i l’allotjament. Aquesta és una opció no del tot segura, però pel que he estat consultant per la Xarxa té molt bona pinta.
Dono per acabades les primeres paraules d’aquest blog on espero que poc a poc s’hi vagin afegint més, no només de meves sinó de tothom que vulgui comentar qualevol cosa. Es tracta que aquest blog sigui un mitjà d’apropar-nos tot i la gran distància que ens serpararà. Fins aviat.
