Després d’una llarga espera que se m’ha fet eterna, ja tinc tot el necessari per a poder marxar: Visat, bitllet d’avió, permís de conduir internacional i dos mesos pagats a una acadèmia d’anglès amb l’estada amb una família.
El visat de visita ha tardat gairebé un mes a tramitar-se a través de l’ambaixada de Nova Zelanda a Madrid. Per a poder-lo demanar vaig haver de presentar:
– Una copia de la reserva de vol on demostri que estic en possessió d’un bitllet d’anada però sobretot de tornada (No sigui el cas que els faci la “pirula” i em quedi allà més del que toca perquè no puc tornar…).
- Un document que demostrés que disposo de prous diners per estar-me els 6 mesos que demano de visat. Segons ells, amb 500 euros per persona i mes és suficient. (Increïble! Què m’exliquin com pot viure una persona amb 500 euros al mes! Bé, sí. Ja em veig tocant la guitarra pel metro o ballant una jota mallorquina tot i taral·lejant-ne la música. Suposo que esperen que faci això…).
- Passaport vàlid almenys tres mesos després de la data que tingui previst abandonar Nova Zelanda. (Com a bon previsor que sóc, fa dos mesos em vaig anar a renovar el DNI i el Passaport).
- Una fotografia de carnet recent (Vaig posar amb el meu millor somriure).
- Pagar les taxes del visat: 65 euros (Què espereu? En tot país que vulgui considerar-se civilitzat s’ha de pagar la burocràcia!)
- Sol·licitud del visat de visita complimentada. Vint-i-dos fulles de formulari en anglès on hi apareixien les preguntes més inversemblants i, fins i tot, còmiques: Has estat o estàs vinculat a algun grup terrorista? (Sí, i tant! De fet, sóc el número tres d’Al-Qaida!). Has estat o estàs vinculat a alguna agència secreta? (M’agrada que em feu aquesta pregunta perquè justament he operat durant dos anys com a agent doble del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a la Mongòlia interior). Has realitzat el Servei Militar Obligatori? (vulgo “mili”) En cas contrari, perquè no l’has realitzat? (Senyors del Servei d’Immigració de NZ, els informo que una de les poques coses bones fetes pel govern d’Aznar va ser eliminar el servi militar obligatori i professionalitzar les forces armades). La teva intenció a l’hora d’entrar a Nova Zelanda és per casar-te amb una novazelandesa? (Evidentment, quines preguntes de fer! M’heu enganxat les meves intencions de poder fer un “pelotazo”). I de preguntes d’aquest tipus un munt. A sobre, per liar més la troca, em van tornar a fer omplir i enviar per fax una de les fulles perquè no la tenien. Curiosament, aquesta fulla posava: “No omplir si el que vols és demanar un visat de visita” (I doncs? No és el que estic demanant?!). Com que posava això, no vaig omplir res i vaig enviar la fulla en blanc, pensant-me que s’hauria traspaperat. Però, no. Incomprensiblement em demanaven que omplís la fulla, la qual posava que no havia d’omplir si volia demanar el tipus de visat que jo volia… Però “no se vayan todavía, que aún hay más”. El document que vaig presentar per a demostrar que tenia prous fons per a estar sis mesos allà era una carta firmada pel director de la meva entitat el qual certificava que tenia X diners al compte corrent. Es veu que simplement volien un extracte bancari… (Aleshores perquè collons no especifiquen que el document en qüestió és només un vulgar extracte bancari?!). Finalment vaig enviar per segona vegada el fax a l’ambaixada amb la fulla que deia que no s’havia d’omplir però que vaig haver d’omplir i un extracte bancari del meu compte corrent.
Tot aquesta odissea només pel que respecta al visat de visita. Però és que per aconseguir el bitllet d’avió també en vaig haver de fer una altra. Fa més de dos mesos vaig contactar amb la única, o una de les poques, agències de viatges especialitzada amb Nova Zelanda per tal de comprar el bitllet d’avió que millor s’adaptés a les meves necessitats: que fos relativament bé de preu i que em permetés canviar la data de tornada sense pagar una taxa addicional (el que es coneix com a bitllet obert). Finalment la companyia aèria que millor complia aquests requisits va ser Singapore Airlines (Curiositat: Singapore Airlines tindrà l’honor de ser la companyia aèria que tindrà les primeres unitats del nou Airbus A380, el nou avió del consorci europeu amb capacitat fins a 850 passatgers) i posteriorment vaig donar la paga i senyal perquè em fessin la reserva. Després d’això ja vaig donar la resta de diners (1.200 euros en total) perquè ja compressin el bitllet i confirmessin el vol. Doncs bé, a causa de problemes telefònics de l’agència de viatges i problemes de la pàgina web de Singapore Airlines el bitllet no em va arribar a casa per correu certificat fins fa cinc dies… Evidentment, cada X dies estava trucant a Madrid (l’agència està a la capital de l’Estat: Nueva Zelanda Viajes) preguntant com estava l’assumpte.
I quan ja em pensava que podia respirar va passar el pitjor. Només em mancava acabar de pagar els dos mesos de l’estada amb una família i les classes d’anglès a través d’un petit centre d’idiomes situat a Barcelona i, vinculat a l’Associació d’Amics de Nova Zelanda, que es dedica a portar gent a aquest país: Kauri Language. Aquest centre està portat només per una persona, en Cesc, el qual m’ha ajudat força a l’hora d’organitzar-me. Doncs bé, quan em vaig disposar a fer la transferència bancària no se m’acudeix res més que… EQUIVOCAR-ME D’UN NÚMERO EN LES XIFRES DEL COMPTE CORRENT! Havia estat estalviant molts mesos perquè l’inútil de mi mateix doni els diners a saber qui. Després d’un cap de setmana d’infart es va poder solucionar i els diners van a anar a parar a bon port.
Avui mateix m’he escapat a la Campana per a sol·licitar i obtenir el Permís Internacional de Conducció, i de passada, per a fer-me un duplicat del meu carnet de conduir, ja que estava fet caldo.
Per tant, ja ho tinc “Tot a punt”.
