Dissabte 3 de febrer. Em llevo a les 8 del matí per agafar l’autobús i anar al centre d’Auckland. La meva intenció és anar a Devonport, un poble que hi ha prop d’Auckland i el qual es pot accedir tant per terra com per mar. Al cap de 40 minuts de trajecte arribo al centre de la ciutat on agafo un ferri que em porta fins a Devonport. Abans d’això, però, aprofito per a comprar una targeta SIM pel mòbil, ja que d’aquesta manera estic més connectat amb tothom. Es tracta d’una targeta de prepagament de la companyia Vodafone que em costa uns 35$ (18.5€). Per tant, ja tinc telèfon a Nova Zelanda.
Quan el ferri està a punt d’arribar a la costa de Devonport un avís pel megàfon del vaixell ens avisa que per motius tècnics hem de tornar a donar la volta i tornar a Auckland. Allà agafem un altre ferri que, aquesta vegada sí, em deixa a Devonport. Seguint les indicacions d’un fulletó turístic segueixo una ruta predeterminada que em porta des de la drassana del ferri cap al Mount Victoria, passant primer pel North Head. Tant el Mount Victoria com el North Head són dos turons que tenen una posició estratègica per la ciutat d’Auckland. Per aquesta raó abans que comencés la Primera Guerra Mundial es van construir fortificacions al damunt i a dins dels turons. Des dels turons es pot controlar l’accés marítim des de l’oceà Pacífic (banda est, ja que la banda oest toca al mar de Tasmania). La ruta la completo amb dues hores i mitja sota un sol de justícia però la brisa marina que sempre passa per la ciutat fa que no te n’adonis.
Després de visitar els dos forts i baixar pel carrer Victoria Road vaig decidir comprar alguna cosa per dinar: dues pomes (no tenia gaire gana). Me les vaig menjar sota l’ombra d’un immens arbre prop de Victoria Road. Al cap d’una estona vaig agafar altre cop el ferri cap a la ciutat. Sort que vaig adquirir una targeta d’un mes per poder agafar el transport públic. D’aquesta manera em costa molt més barat moure’m per tota l’àrea metropolitana d’Auckland.
Un cop arribat al downtown (centre de la ciutat) altre cop vaig passejar durant unes quantes hores per Auckland fins que, ja cansat de tant caminar, vaig agafar l’autobús de tornada cap a casa (concretament el numero 48. Per anar a la zona on visc, Te Atatu Peninsula, només puc agafar el 48 o el 49. Normalment passen entre cada mitja hora o cada hora depenent de l’hora del dia que sigui. Pel matí en passen més sovint però a mesura que es va apropant la nit en passen menys). Després de baixar a la parada més pròxima de casa, haig de caminar uns cinc minuts fins arribar-hi.
Per a veure algunes fotos de la meva visita a Devonport ho podeu fer en aquest àlbum.
