Diumenge 4 de febrer. Em llevo sobre les 8 del matí i esmorzo com cada dia. La família em va preguntar si volia anar amb ells a veure curses de motos antigues. En Paul treballa en una empresa d’assegurances i muntaven un estand allà. Com que era una novetat, els hi vaig dir que sí. Dit i fet. Sobre les 9 del matí va venir la Nathalie, una companya de la feina del Paul, i sobre les 9:30h estàvem anant amb el cotxe de la Nathalie cap al circuit. El circuit està al sud d’Auckland, però no sé en quin punt geogràfic exactament.
En arribar allà l’estand ja estava muntat ja que les curses duraven tot el cap de setmana, i l’empresa del Paul ja hi va estar des del primer dia. Al costat de l’estand i sota l’ombra d’uns arbres immensos (per variar) vam instal·lar les cadires plegables i una manta sobre la gespa. La veritat és que l’ombra dels arbres era d’agrair ja que feia un sol de justícia. Per aquesta raó em vaig empastifar la pell amb crema solar ja que el dia anterior a Devonport em vaig rostir. El principal problema és que amb la brisa marina no te n’adones de la força del sol… Però aquesta vegada havia après la lliçó.
Un cop instal·lats vaig anar a donar un tomb pel circuit i pels bòxers improvisats on els aficionats a les motos antigues posaven a punt les seves màquines. Hi havia motos de totes les èpoques. La més antiga que vaig veure va ser una Harley-Davidson de l’any 1924 que apareix en aquesta foto. Hi havia força gent al circuit, però per la quantitat de barrets de cowboys que hi havia semblava que estigués al EUA.
La gent passejava pels bòxers mirant i admirant les motos que molts anys enrere havien circulat per les carreteres o havien competit en curses d’alt nivell però que ara només les treien de tant en tant. Un soroll ensordidor envoltava tota la zona ja que aquestes màquines, al ser antigues, no tenen cap tipus de silenciador. Una curiositat que vaig descobrir és que a Nova Zelanda els Hot Dogs no són com els que coneixem a Europa. Si vas a una tenda i demanes un Hot Dog el que et serveixen és un pal amb un frankfurt arrebossat i pel damunt ketchup. Si vols un Hot Dog normal has de demanar un American Hot Dog i aleshores et porta el frankfurt amb el pa, ceba, ketchup, mostassa i no sé quantes guarrades més.
Mentre esperava el començament de la cursa em vaig posar a llegir el llibre de Harry Potter sota l’ombra dels arbres. A les 12h va començar la primera cursa. Un soroll impressionant feia que constantment haguessis de cridar per parlar amb algú. Les motos, tot i ser antigues van córrer força ràpid, tot i que alguna tenia algun problema tècnic i havia de tornar als bòxers. Entre les motos participants hi havia algunes Bultaco i Montesa, dues marques catalanes de motos antigues.
Sobre les 14 o les 15h vaig ajudar a en Paul a repartir propaganda de l’empresa on treballa, tot i que finalment vam acabar posant els tríptics als parabrises dels cotxes. Es veu que l’empresa (Swann Insurance) ha tret una nova assegurança per les motos antigues ja que és un mercat sense explorar (o això em va dir en Paul).
Finalment sobre les 18h vam desmuntar l’estand i vam marxar cap a casa amb el cotxe de la Nathalie. Si voleu mirar algunes fotografies de les curses de motos antigues les podeu trobar al nou àlbum.
