Són les 7 del matí i la claror del sol il•lumina la meva habitació a través del finestram encarat a l’est. El repetitiu so de l’alarma del mòbil em desperta del son reparador tot estirat sobre un llit que consisteix en dos matalassos col•locats un sobre l’altre. Un peu sobresurt dels llençols i la manta, com sempre, em trobo abocat al costat dret del matalàs degut a la mala forma que deu haver agafat al llarg dels anys. Encara amb un ull tancat, tantejo amb els dits en busca de l’origen del so estrident. Finalment aconsegueixo parar l’alarma i em concedeixo uns minuts de mandres. El cap encara està mig emboirat per la son però, tot i així, em poso a buscar la roba espargida pel terra. No se sent cap soroll a la casa, excepte el cruixit de la fusta del terra al caminar. Sembla que avui farà un bon dia. Des de la porta corredera que dóna a la terrassa contemplo el paisatge de postal. L’aigua de la badia, d’un color argentat pels rajos del sol, es troba en calma i, al fons, les muntanyes de l’altre cantó del fiord es troben cobertes d’una allargaçada boirina. Unes fileres de boies clapegen el mar de negre. A la platja, el moll de fusta presideix l’accés al caminal que porta cap a la casa i a la resta d’estructures. Si aguditzes una mica l’oïda pots escoltar el refilar dels ocells situats als arbres propers.

Lentament, per evitar fer soroll, baixo esglaó rere esglaó, l’escala que porta a la planta baixa, concretament a la cuina. Segueixo per un passadís amb portes a ambdós costats fins arribar al quarto de bany. Mentre en desvesteixo deixo oberta l’aixeta de l’aigua calenta per donar temps al calentador perquè sempre tarda força a començar a agafar temperatura. Una dutxa ràpida i me’n torno a l’habitació.
La resta de gent encara no s’ha llevat, o almenys no se sent cap soroll que ho identifiqui. Agafo el llibre de Harry Potter i em poso a llegir assegut sobre el llit escalfant-me amb els rajos de sol. La porta de davant meu s’obre i apareix la Nicole tot dient bon dia. Baixa les escales i jo segueixo amb la meva lectura. Una mica més tard sento el soroll de passes entrant a la cuina. S’omple la tetera i uns segons més tard el recipient comença a crepitar per la progressiva escalfor de l’aigua.
Deixo el llibre i me’n vaig a baix: Good Morning. La Kathy, des dels fogons em respon somrient i en Gus, que acaba d’entrar, també em desitja un bon dia. Tallo unes quantes llesques de pa i les poso al grill perquè es torrin. La Nicole mentrestant comença a parar la taula. L’esmorzar habitualment consisteix en fruita acabada de trossejar (plàtan, fruita de la passió, poma, pera, taronja, pinya i algunes fruites tropicals més), iogurt grec, torrades, mantega, mantega de cacahuet, melmelada de fruites del bosc (maduixes, gerds, mores…) o d’albercoc, llet, mel, muesli i una tassa de te.

La Nicole i jo recollim la taula, i col•loquem tots els estris i el menjar al seu lloc. Després ella se’n va a fumar a fora amb la Kathy, i jo les acompanyo o, de vegades, em torno a posar a llegir una estona a la fresca. En acabat, sobre les 9:30h la Kathy o en Gus ens diuen la feina del dia, tot i que forces vegades els hem de preguntar que hem de fer.
Les feines poden ser força variades.
Ovelles: moure les ovelles de parcel•la perquè puguin pasturar amb herba fresca. Un dia també haguérem de reunir totes les ovelles (un centenar, aproximadament) perquè les havíem de donar un medicament antiparàsits. La feina va ser força divertida perquè primer has d’aconseguir que totes les ovelles vagin on tu vols. Després les fas entrar en un edifici especial. I, en acabat, una rere l’altre, les has d’agafar (cosa que costa perquè tenen molta força) i agafar-les pel coll mentre una altra persona posa el tub de medicament a la boca amb la dosi adequada. Per no donar dues dosis a una mateixa ovella es marquen amb un guix especial de color rosa. Mentre férem aquesta tasca tinguérem la mala sort que una de les ovelles es va enganxar la pota entre dues fustes i no ens adonàrem. Com que per a poder agafar-les estan en una habitació molt apretades, la pobra ovella va morir esclafada per la resta. La Kathy em va dir que no és habitual i que és la primera ovella que els mor en més de 6 anys. Tot i així, no us penseu que les ovelles viuen malament, tot el contrari. Estan tot el dia pasturant en una gran parcel•la.

Males herbes: Simplement es tracta de treure les males herbes de l’hort. Una feina empipadora però que s’ha de fer.
Plantar: Plantar els vegetals per l’hort com cols, porros, coliflors, bròquils, remolatxa, etc. A més, haguérem de construir una xarxa al voltant de les hortalisses perquè els ocells no se les mengin. A Nova Zelanda els ocells són més empipadors que a Catalunya senzillament perquè n’hi moltíssims més. Cada dia estan per l’hort un paó reial femella, una parella d’ànecs salvatges o un pukeko (ocell negre, de llargues potes i de bec vermell).
Gallines: Donar de menjar a les gallines, canviar-los-hi l’aigua i mirar si han post cap ou. Un dia haguérem de matar dos galls perquè en Gus i la Kathy només en volien un. Agafàrem els dos galls amb una xarxa i, agafats per les potes en Gus els hi va tallar el coll amb una destral. Després d’esperar una bona estona que paressin de moure’s haguérem de desplomar les bèsties. Sembla una feina fàcil però costa molt treure totes les plomes perquè n’hi ha algunes que són molt fortes.
Musclos: És una de les principals activitats de la granja i una de les seves fonts d’ingressos primordials. Escampades per tot el fiord del Pelorus Sounds tenen granges de musclos. Les granges consisteixen en llargues fileres de boies negres ancorades per a cada punta per una espècie d’àncora de formigó. Totes les boies estan enllaçades per una corda i d’aquesta hi ha lligades cordes més primes en direcció al fons del mar. D’aquestes cordes més primes estan enganxats els musclos. Aquests musclos són únics al món ja que són d’una espècie diferent dels que estem acostumats a veure de color blau. Els musclos de Nova Zelanda tenen la closca de color verd i acostumen a ser més grans. El sabor també és diferent. Normalment de cada filera de musclos se n’extreuen unes 6 o 7 tones. Des de que es posen els musclos petits fins que es recol•lecten ja madurs es tarda una mitjana de 18 mesos.

La feina consisteix en anar amb el vaixell fins on estan les línies de flotadors i revisar l’estat d’aquests. Normalment el que passa és que els musclos pesen tant que enfonsen els flotadors i el que es fa és posar un altre entremig per a aguantar més pes. A vegades els flotadors rebenten de la pressió i s’han de canviar. És una feina força mecànica i avorrida pel qui ho ha de fer sempre com en Gus. Per als que només ho han de fer uns quants dies és interessant.
Feines de casa: els dies de pluja s’opta per a fer les feines de la casa com passar l’aspiradora, netejar els vidres, elaborar cervesa, desgranar coriandre, etc. Evidentment, parar i desparar la taula o rentar els plats ho fem cada dia.
L’hora de dinar és entre les 12:30h i les 13h. Habitualment a la taula hi ha molta varietat de menjar i tu pots escollir el que vols: patates bullides, tomàquet, pa de motlle fet a casa, cogombre, enciam, una espècie de pernil dolç fet per ells, col bullida, musclos en vinagre, carbassa i carbassó bullit, peix fregit, etc… Com és lògic, tots aquests productes varien dia rere dia.

Sobre les 14h ens tornem a posar a treballar fins a les 16h o 17h. En acabat podem fer el que vulguem fins a l’hora de sopar (pot variar entre les 18:30h fins a les 21h). Sobre les 23h hi ha el canvi de generador. La granja és autosuficient pel que fa a l’energia elèctrica i a l’aigua. L’energia es produeix combinant dos tipus de generador: una petita planta hidroelèctrica, que aprofita l’aigua del petit riu que passa al costat de la casa, i un generador de gasoil. Normalment sobre les 23h es canvia de generador i durant uns minuts es talla la corrent. Quan anem a dormir es talla la corrent durant tota la nit.















