Queenstown i El Senyor dels Anells

Dimecres 23 de maig. Ara estàvem força a prop de Queenstown, la capital de la regió anomenada fiordland, i un dels principals llocs on es va rodar El Senyor dels Anells (The Lord Of The Rings del gran J. R. R. Tolkien, pels més puristes). A més, es un dels llocs més turístics de Nova Zelanda, amb una gran activitat a l’hivern (pistes d’esquí). Abans d’arribar a Queenstown (166 Km) ens desviem una mica per anar a prop del poble de Tarras on es va filmar escenes de la “Gran Carretera de l’Est” (Great East Road). Pels que no estiguin gaire avesats a la pel•lícula, és l’escenari que apareix quan Eragorn i els hòbbits deixen Bree per encaminar-se cap a Rivendel.
Després molt a prop de Queenstown vam contemplar el lloc on es va filmar la famosa escena dels Pilars dels Reis (Pillars Of The Kings): les dues estàtues gegants entremig del riu Anduin que navega la comunitat de l’anell després de deixar Lothlòrien (els elfs). Evidentment les estàtues no hi són perquè van ser fetes per ordinador, però el paisatge és magnífic. Curiosament el lloc del està al costat del primer pont del món on es va començar a fer ponting (Bungi Jumping) i, per tant, on es va inventar.

 
A Frankton (a uns 5 quilòmetres de Queenstown) visitàrem un turó prop del llac Wakatipu on es filmaren moltes escenes de la pel•lícula com la batalla dels “wargos” amb els orcs contra els rohirrim, la marxa de la població de Rohan cap a l’abisme de Helm, etc.

 
Finalment, ja a Queenstown, passejarem per la ciutat que sembla com Puigcerdà, Andorra la Vella o algun poble de Suïssa. Com que comença a ploure agafem la furgoneta i ens dirigim cap una petita població situada a la vall del riu Dart, davant del riu Wakatipu, anomenada Kinlock (forat de la barbeta en alemany) (63 Km). Sopem a dins del cotxe a causa de la pluja.

Dijous 24 de maig. Segueix plovent però sobre les 9h s’atura. Des de Kinlock visitem un dels escenaris d’Isengard (la fortalesa on viu Saruman el Blanc); a un punt del llac Wakatipu (12 mile delta) es troba Ithilien (on Sam, Frodo i Gòl•lum atalaien les tropes provinent de Harad que van cap a Mordor amb els elefants de guerra); Amon Hen (on Boromir mor) també està tocant el llac però en un lloc anomenat Wilson Bay; Els camps gladis (Gladden Fields) estan a la vall del riu Arrow, al poble d’Arrowtown.

 

En acabat ens desplacem cap a unes muntanyes situades al nord de Queenstown on només s’hi pot accedir amb un vehicle tot terreny (com el nostre). Es tracta d’una antiga població minera anomenada Skippers (18 Km) situada al Mount Aurum Recreation Reserve. Al llarg de tot el camí el paisatge és de somni, muntanyes escarpades amb prats daurats i el riu al mig de color d’un blau tant clar que a vegades sembla blanc. Abans d’arribar a Skippers creuàrem un pont genial sobre el riu Shotover. Aquí es va filmar la part de la pel•lícula del Ford of Bruinen (quan Arwen carrega a en Frodo muntada amb un cavall blanc i és perseguida pels Nazgûll. Arriba un moment que creua un riu i les aigües d’aquest s’emporten als genets negres). Allà passem la nit amb un fred que pela.

 

Divendres 25 de maig. Ens llevem amb molt de fred però el dia és assoleiat. Fem una caminada curta pels voltants d’Skippers on contemplem les restes de l’antiga estació aurífera que va florir a aquesta part perduda de la mà de Déu durant la febre de l’or. Encara es poden veure les restes d’un antic hotel i l’escola totalment restaurada pel Departament de Conservació.

 
Tornem a Queenstown on parem a comprar i seguidament anem cap a Te Anau (206 Km), la població més pròxima a un dels fiords més famosos de Nova Zelanda, el Milford Sound. Quan ens acostem a Te Anau comença a ploure fort i només arribar ens dirigim al Centre d’Informació per a preguntar preus per a realitzar una ruta anomenada Milford Track. Aquesta ruta de tres o quatre dies està considerada una de les travesses més boniques del món. El cost de la ruta és força cara degut a que per accedir al començament només es pot fer amb vaixell. Això fa que la Nicole decideixi no fer-lo ja que va curta de diners, però ella em convenç que ho faci. Ella, que estarà a Nova Zelanda un any, quan es posi a treballar després del nostre viatge pel país tornarà per a fer-lo. En canvi jo no ho podria tornar a fer. Amb aquestes raons em vaig disposar a fer una de les millors rutes a peu del món. A l’oficina del Centre de Conservació, on s’han de reservar les cabanes (l’única manera de poder fer la ruta és estan en aquestes cabanes que tenen una capacitat màxima de 40 persones. D’aquesta manera el Departament de Conservació s’assegura que en el Fiordland Natural Park només hi accedeixen unes poques persones cada dia) em vaig trobar amb tres persones més que el volien fer. Així que ens era més convenient comprar el menjar i llogar el fogonet tots junts. Els altres tres s’havien trobat també per casualitat el mateix dia. En Niko (un basc nascut a Vitòria però resident a Madrid) s’havia trobat fent autoestop amb en Kristian (un danès que viatja amb un altre company amb una furgoneta com nosaltres). Els dos s’havien trobat uns minuts abans que jo arribés a l’oficina del Departament de Conservació amb en Guillaume (un francès que també està viatjant pel país). Així, nascut del no res, havíem fet un grup de quatre persones per a fer la travessa. Com que era temporada baixa el preu de les cabanes era només de 10$ però en temporada alta és de 60$ per nit. A més, el vaixell no fa la ruta cap al començament de la caminada si no hi ha més de dos persones disposades a anar-hi. El preu del vaixell va ser de 90 dòlars per portar-nos a l’inici més 30 dòlars més per creuar el Milford Sound des del final del camí fins la carretera més pròxima. Com que l’amic del Kristian tenia el genoll malament no va poder venir amb nosaltres i, per tant, ens recolliria tres dies després a la carretera del Milford Sound (amb això ens estalviàrem 30 dòlars per cap). A més havíem de comprar el menjar i llogar el fogonet i un Walkie Talkie d’emergència (obligatori).
La Nicole ens va instal•lar en el mateix Backpackers que estava en Niko i on m’esperaria els tres dies fins que tornés. Allà ens vam dutxar i férem un bon sopar. L’endemà començava una nova aventura i una nova experiència.