First Certificate Exams

Dimecres 6 de juny. Per aprofitar el temps que estic aquí, abans de deixar l’escola d’anglès a Auckland vaig decidir intentar passar el First Certificate. El problema era que el període d’exàmens era a principis de juny i jo ja no estaria a l’escola. Tot i això, les últimes dues setmanes a l’acadèmia em vaig canviar de curs per un d’específic per a fer aquests exàmens d’anglès de la Universitat de Cambridge. Un cop marxés de la ciutat m’havia d’espavilar pel meu compte per a estudiar i practicar, cosa que va resultar gairebé impossible. A més, sabent que a principis de juny estaria a l’illa sud vaig pagar per a fer els exàmens a Christchurch, ja que no volia haver d’anar expressament a Auckland. Així que, el dia dels exàmens s’acostaven. Concretament, després de trucar a la Dominion English School a Christchurch (l’acadèmia està a les dues ciutats) per acabar-ho de confirmar, les proves es farien el dia 9 i el 12 de juny. Només arribar a Christchurch vaig anar a l’escola on em van donar tots els papers necessaris i alguna informació suplementària que em calia saber. En acabat vaig buscar un lloc on poder estudiar adequadament: la biblioteca central de la ciutat em va anar com anell al dit. Un gran edifici al centre de la ciutat amb taules i endolls per a poder connectar el portàtil. No em calia res més.

Mentre la Nicole buscava feina per la ciutat, ja que ella té una visa anomenada Holiday Visa que li permet treballar, jo em vaig passar tot el sant dia tancat entre les parets de la biblioteca. El més fort és que no vaig parar ni per dinar, la única pausa va ser per anar al lavabo. Per què això? Doncs perquè havia de redactar tot un mes de diari pel bloc! Perquè després us queixeu…

Sobre les 20h tornàrem a la furgoneta on buscàrem un lloc per a sopar i dormir. Després de voltar una mica, aparcàrem la furgoneta en un tranquil carrer al nord de la ciutat. Ara sí es podria dir que fèiem vida de gitanos (amb tot el respecte per aquesta gent i la seva cultura).

Dijous 7 de juny. Em llevo i esmorzo ben d’hora perquè vull aprofitar al màxim el temps, ja que només em queden dos dies per a la primera part de l’examen, que consisteix en Listening (escoltar) i Speacking (parlar). A la biblioteca estudio sobretot per la part del Listening, ja que per la d’Speacking poca cosa podia fer. Per a estudiar em va anar molt bé el portàtil que el Roger em va deixar, ja que a Auckland vaig comprar un llibre especial per a l’examen ple d’exercicis pràctics i informació sobre l’estructura de cada part. Amb aquest llibre et venen dos CDs amb àudios per a practicar el Listening. Així que ja em veiem a mi a la biblioteca davant de l’ordinador, amb uns auriculars i anar escrivint al llibre mentre escolto les converses del CD. D’aquesta manera va passar tot el dia. Per a dinar, però, per a no perdre temps vaig comprar fish and chips (peix i patates fregides) a la plaça de la catedral. En acabar d’estudiar, sobre les 20h, la Nicole em recorda que havíem aparcat la furgoneta al pàrquing del Parc Botànic i que, aquest, tancava a les 17h. Com és evident, aquella nit sopàrem i dormírem al pàrquing dels Botanic Gardens.

Divendres 8 de juny. Segueix l’estudi. No em queden més diàlegs per escoltar als dos CDs i buscant per la biblioteca aconsegueixo unes cintes de casset, de quan Jesucrist va perdre l’espardenya, amb diàlegs per als exàmens de la Universitat de Cambridge. Com que el portàtil no pot llegir aquest format a la mateixa biblioteca em cedeixen un reproductor. A l’hora de dinar me’n vaig a un parc proper i menjo uns entrepans de txaca (baretes de cranc, ou dur, tonyina i maionesa) que m’havia preparat la nit anterior. Aquesta vegada dormim a un altre carrer, a uns 20 minuts a peu de la biblioteca (us podeu imaginar el que costa trobar un aparcament que no sigui de pagament o limitat en el temps a prop del centre, ja que Barcelona és molt pitjor).

Dissabte 9 de juny. Arriba el gran dia, la prova de foc per a comprovar si tinc el nivell suficient d’anglès com per a tenir el First Certificate (certificat bàsic d’anglès). Els exàmens són a l’edifici de l’acadèmia a Christchurch. Com que el Listening no em toca fins a les 13h, em passo el matí repassant a la biblioteca. Un quart d’hora abans em presento a l’exàmen per a presentar tota la documentació necessària. Amb puntualitat britànica comença la prova que dura uns 45 minuts. No em va gaire bé però tampoc és un desastre. És possible que hagi tret més d’un 60% (als països d’herència britànica, necessites tenir correcte com a mínim un 60% per aprovar un examen, a diferència d’Espanya que és un 50%).

A les 14:30h tinc el Speacking, que dura uns 10 minuts. Amb un altre estudiant et fan seure a una taula on una persona et va fent preguntes. Primer, et fan parlar sobre tu. Després et fan comentar unes imatges. Tot seguit, et fan preguntes sobre el que ha dit l’altra persona quan ha comentat les seves imatges. Finalment, et treuen un tema en que has de discutir amb l’altre estudiant. Aquesta part em va anar força malament, o almenys, és la sensació tinc.

En acabar l’examen em trobo un amic de l’escola que havia coincidit amb mi a Auckland però que ara està estudiant a Christchurch. Ens prenem unes cerveses i quedem per sortir una estona per la nit. Just acabar de sopar a la furgoneta me’n torno al centre de la ciutat on he quedat amb el meu amic suís. En un pub veiem un partit de rugby entre els All Blacks (l’equip de Nova Zelanda) i França, que es juga a Wellington. El resultat és d’escàndol. Els kiwis van donar una repassada impressionant als gabatxos, que gairebé es van quedar sense puntuar. Per primera vegada, m’ho vaig passar bé veient rugby ja que hi van haver algunes jugades dels All Blacks boníssimes. Tot i així, encara em segueixo perdent en alguns moments a causa de les normes. Per què i quan es xiulen els penals?!

Diumenge 10 de juny. Altre cop a la biblioteca però aquesta vegada m’hi poso més tard perquè senzillament obren tard; és diumenge. Ara m’he de preparar pel Reading (llegir), Writing (escriure) i Use of English (gramàtica) que els tinc al dia 12. La biblioteca tanca també més d’hora (16h) i aprofito per anar a comprar menjar amb la Nicole. Dormim al mateix lloc que els últims dos dies.

A la ciutat fa un fred que pela. Algunes nits arriba a fer tant de fred que quan ens llevem trobem totes les parets de la furgoneta plenes de gel, però no només per fora sinó que també per dins!

Dilluns 11 de juny. Més estudi a la biblioteca. Aquesta vegada dormim prop de la Universitat de Canterbury (la universitat de Christchurch) perquè les proves tindran lloc en un dels seus edificis. Com que els exàmens comencen a les 9h, prefereixo estar ja al lloc i no haver de córrer. Aquest dia la Nicole m’informa que ha decidit tornar-se’n a Alemanya abans de temps. No ha aconseguit trobar feina a la ciutat i la seva situació econòmica és critica (per no dir, que moltes coses les haig de pagar jo). S’ha de dir que no va esmersar-se gaire en buscar feina. Jo suposo que el problema que té és senzillament que s’anyora de casa, ja que moltes vegades m’està parlant dels amics i de les ganes que té de tornar-los a veure.

A partir d’aquest dia, a més, el seu caràcter va canviar rotundament. Per primera vegada en molts dies, se li podia veure un somriure. Increïble! Cosa que confirmava que el que necessitava era tornar a casa.

Dimarts 12 de juny. A les 9h comença la part del Reading que la faig sense problemes, ja que sempre se m’ha donat bé llegir i comprendre en anglès. A les 11h el Writing, que em va regular, i després de dinar, a les 14:30h, el Use of English. Aquesta última part va ser un desastre absolut… Per aquesta raó estic força convençut que no aprovaré el First Certificate, però almenys ho hauré intentat. Els resultats no surten fins a principis d’agost a la pàgina web de la Universtat de Cambridge.

Per a celebrar que ja he acabat els exàmens visito el Willowbank Wildlife Park, un dels millors llocs per a poder veure kiwis (els ocells, no pas la fruita) sense estar tancats en una gàbia. En aquest parc els kiwis estan en un enorme recinte amb unes llums infraroges especials que et permeten veure els kiwis sense molestar-los, ja que són aus nocturnes. Aprofito per a escriure quatre coses curioses sobre aquest ocell en perill d’extinció i que només es pot trobar a Nova Zelanda). Hi ha cinc espècies diferents de kiwis, i el més gran pot arribar a mesurar gairebé mig metre. Són ocells que no poden volar, com les gallines, i que s’alimenten d’insectes que capturen amb el seu allargat bec. Molta gent, en veure la imatge d’un kiwi, pensa que té un bec llarguíssim en relació al cos, però el més curiós és que és tot el contrari. Es tracta de l’au que té el bec més curt del món. Això com pot ser possible? Doncs senzillament, els científics consideren que el bec comença des de l’orifici nassal fina a la punta, i justament els kiwis són els únics ocells que tenen el furat del nas gairebé a la punta del bec. Aquesta diferència biològica respecte la resta d’aus és perquè així poden olorar millor el terra en busca d’insectes.

Una altra curiositat és que el kiwi és la au que pon els ous més grans del món, en proporció a la mida de l’animal. És a dir, que per la mida del kiwi els ous que pon són gegants. De fet, l’ou d’un kiwi ocupa el 30% de la seva massa. Impressionant! Hauríeu de veure una radiografia d’un kiwi amb un ou al seu interior, sembla mentida que pugui encabir l’ou a dins del seu cos i, el més difícil, treure’l. El temps de gestació d’un ou de kiwi és d’uns 10 mesos… més que el de l’home!

Total, que vaig poder gaudir de contemplar en viu els kiwis. Va ser una experiència meravellosa perquè són uns animals preciosos i molt divertits.

A més de veure kiwis, el parc té moltes espècies en perill d’extinció úniques a Nova Zelanda, com per exemple un rèptil, ara no em recordo com es diu, que el seu origen és abans de la creació dels grans dinosaures. Es considera que és un dels animals més antics del planeta i, es sospita que un dels que viu més anys. Per què se sospita? Doncs perquè viuen tants anys que encara no s’ha pogut testificar quan poden arribar a viure. Com diria aquell famós torero: amb dues paraules… Im-presionante!

Un altre animal interessant és la Kea, el lloro més gran del món i que curiosament és l’únic que habita només en climes alpins. Una de les keas se’m va posar a l’espatlla! Va ser molt divertit.

Abans de tot això, vaig veure un espectacle maori on al final em van fer ballar una haka. Quin fart de riure!